diumenge, 31 de juliol de 2016

Tornar els envasos al comerç: la batalla pels residus més preuats

Ecologistes i gestors de residus discrepen sobre els efectes d’implantar un nou sistema en què els consumidors hagin de retornar llaunes i ampolles de plàstic als comerços on les comprin




Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR). Aquest és el nom que rep el sistema de tractament de residus en què les llaunes i les ampolles de plàstic, en comptes d’acabar en un contenidor groc, s’han de retornar als comerços on es compren. La idea és que, en el moment de comprar aquests productes, es paga un dipòsit addicional d’uns 10 cèntims per envàs, que el client recupera quan el torna buit al comerç. Reciclar té premi o, més concretament, no reciclar té penalització. El model funciona amb èxit en països com Noruega o Alemanya, però ecologistes i gestors de residus discrepen dels efectes que pot tenir un model així a Catalunya.

Darrere de la polèmica hi ha el fet que són precisament les llaunes d’alumini, els brics i les ampolles de plàstic els productes més valuosos de tot el que acaba al contenidor groc. “És com si uns es quedessin el pernil i els altres la mortadel·la”, diu una font del sector contrària a la possibilitat que s’implanti aquest canvi.

Per estudiar la viabilitat del model, el Govern ha encarregat un estudi per valor de 60.400 euros a la consultora ambiental ENT que rebrà a l’octubre. El canvi, si es fa realitat, serà transcendental i “tothom s’hi haurà d’adaptar”, sobretot els comerços, explica la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà. L’objectiu últim és augmentar les taxes i la qualitat en el reciclatge dels envasos lleugers, en un moment en què la mateixa Agència de Residus de Catalunya (ARC) reconeix que el 30,5% del que acaba al contenidor groc és material impropi, que hauria d’anar a un altre lloc. “Té avantatges i inconvenients”, assumeix Subirà, malgrat que les veus favorables a la implantació han guanyat pes. Sense anar més lluny, els nous governs progressistes del País Valencià i les Illes Balears ja han anunciat que estudien aplicar aquest model, un sistema que veuen amb bons ulls.

A favor: l’oportunitat ideal per millorar el reciclatge
Durant tres mesos, Cadaqués va acollir la tardor del 2013 una prova pilot per comprovar l’eficàcia del sistema de dipòsit i retorn d’envasos. La directora de la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable, Rosa García, l’entitat que va impulsar aquella prova, assegura que la recuperació d’envasos de begudes va passar del 12% a gairebé el 90%, i que la satisfacció entre veïns i comerços -que rebien dos cèntims per cada llauna o ampolla que entregaven- va ser màxima. Ara bé, ¿és possible implantar aquest model a tot Catalunya? El director de la Fundació Retorna, Miquel Roset, ho dóna per descomptat. “L’únic que demanem és que les begudes que més consumim fora de casa es tornin a vendre amb un dipòsit, perquè així ens assegurarem que els envasos no es perden”, assegura.

Retorna agrupa 20 organitzacions, entre les quals hi ha entitats ecologistes, sindicats, consumidors i el Gremi de la Recuperació de Catalunya. Fins i tot la patronal Pimec ha defensat recentment la implantació d’aquest model. El raonament és retrocedir en el temps, fins al moment que es retornaven els cascos d’ampolles a les botigues. Segons defensen els partidaris de l’SDDR, aquesta seria la millor manera de recuperar materials i reduir l’impacte ambiental.

Millorar el reciclatge

Recuperar més envasos farà que desapareguin del paisatge

Segons Roset, a l’Estat només es recuperen el 15% dels envasos de les begudes més consumides. Segons els seus càlculs, això representa perdre al voltant de 67 milions d’euros en matèries primeres valuoses que mai s’arriben a reciclar.

El raonament afegit és que són precisament aquest tipus d’envasos els que més es llencen als boscos o a les platges, fet que embruta el medi natural. Si cadascun d’aquests envasos tingués un valor efectiu de 10 cèntims, els incentius per retornar-los serien prou grans.

Estalvi econòmic

L’actual sistema de gestió costa 295 milions i no és eficient

L’actual model de reciclatge emana de la transposició d’una directiva europea de finals dels anys 90 que obliga els fabricants d’envasos a fer-se càrrec d’aquest residu. Per aquesta raó, els productors paguen un cànon a Ecoembes -contenidors blaus i grocs- i Ecovidrio -contenidors verds-, dues entitats sense ànim de lucre que gestionen els residus i paguen els municipis pel volum de materials que recullen i que després revenen als recicladors. Segons Retorna, aquest model és “una mica pervers” i costa 295 milions d’euros l’any. Defensen que, més enllà dels estalvis, perquè no caldria netejar tants envasos de l’entorn, el sistema circular costaria molt menys i permetria generar més recursos per a l’augment del reciclatge.

Socialitzar els esforços

Ampliar la responsabilitat del productor d’envasos

“Els fabricants han de ser responsables del seu producte”, diu García. Creu que actualment els costos negatius de l’abandonament d’envasos els assumeix la societat, mentre que els productors només es queden els guanys de vendre les seves begudes. També Roset assegura que les grans empreses embotelladores no volen que els imposin el seu model de negoci, i per això pressionen les administracions perquè no el canviïn. “El nou model no requereix cap capital inicial”, insisteix, tan sols cal pensar què és millor per a la societat.

En contra: despullar un sant per vestir-ne un altre
Els fabricants d’envasos no volen canvis en el model actual de reciclatge, malgrat que accepten que cal augmentar les taxes de recuperació. La seva veu principal és Ecoembes, el gestor més important del sistema. “Tot allò que sigui estudiar fórmules en favor del medi ambient ens sembla molt bé”, diuen, per valorar l’encàrrec d’un informe de la Generalitat. Acte seguit, però, carreguen contra l’SDDR. Fonts de l’Associació de Begudes Refrescants (Anfabra), per la seva banda, es limiten a dir que estan “satisfets amb el correcte funcionament” del model actual i, per aquesta raó, no volen valorar “altres possibilitats”.

Tampoc es mulla la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB), i remet a la plataforma Envase y Sociedad, defensora d’un argumentari que posa en qüestió un canvi que consideren innecessari i massa costós. “Implicaria uns costos de gestió d’entre 9 i 11 vegades l’actual”, diu el seu secretari general, Juan Quintana. La plataforma s’ha aliat amb diverses universitats per presentar estudis alternatius als de Retorna i conclou que el nou model no permetria millorar gaire les taxes de reciclatge.

Millora insignificant

L’augment del reciclatge és ínfim sobre el conjunt de residus

Del total de residus que genera un ciutadà, només el 9% són envasos que han d’anar als contenidors grocs o blaus -en pes, no en volum-. “Tot el que incideixi en només un 9% del total és poc. Cal gestionar tota la resta”, apunta Ecoembes. En última instància, a més, els contenidors grocs no desapareixerien, sinó que seguirien encarregant-se de tota la resta d’envasos de plàstic que no siguin de begudes de fàcil consum. Així doncs, haurien de seguir rebent les ampolles d’oli o les llaunes de conserves, productes que requereixen més esforç per netejar-se i tornar-se a posar en circulació. “Ecoembes té l’obligació de reciclar-ho tot, també el film plàstic, que no és rentable”, afegeixen.

Els detractors de l’SDDR creuen que la seva implantació permetria, com a molt, augmentar les taxes de reciclatge entre un 1% i un 3%, mentre que el cost d’implantar un circuit diferent al dels contenidors grocs seria d’uns 500 milions.

Manipulació del ciutadà

La intenció última és implantar màquines de compactació noves

Més enllà del fet que totes les petites botigues de queviures haurien d’habilitar un espai per recollir envasos, i això seria un destorb -no tant a les grans superfícies-, Ecoembes creu que la intenció última és aconseguir vendre màquines capaces de compactar llaunes. Per això asseguren que aquests fabricants estan fent campanya en favor de l’SDDR, una estratègia que considera una “operació comercial” encoberta.

L’educació és la clau

Només amb un compromís ampli i real es millorarà el reciclatge

“Generar més complexitat social quan encara no s’han assolit taxes elevades de sensibilització i reciclatge no té sentit”, diu Quintana. Primer de tot cal millorar el model, fent campanyes de conscienciació, a més d’incrementar la recollida selectiva amb dispositius especials per a grans esdeveniments com competicions esportives o concerts. Potser sí que desapareixerien de la natura brics, llaunes i ampolles, però, què passa amb les burilles, papers o bosses? El problema va més enllà de retirar una part dels materials problemàtics. “Cal un únic missatge” i, la manera més efectiva de fer-ho és a través de la col·laboració pública i privada que ja fa Ecoembes, insisteix aquesta entitat.

Ambientalment pitjor

Les emissions de CO 2 pujaran molt amb el nou sistema

Crear més punts de recollida d’envasos obligaria a fer més desplaçaments i, per tant, augmentaria les emissions de CO2 dels vehicles. “S’enganya la ciutadania amb un missatge pretesament ecologista”, diu Ecoembes.

Una cosa és ben clara: el model actual pot canviar, i per això els fabricants i gestors saben que ara han de jugar la batalla dels arguments si volen sortir-se’n.

dilluns, 25 de juliol de 2016

El sòl de Sibèria mostra una de les grans amenaces de l'escalfament global

És un efecte hipnòtic, però no per això menys perillós. Uns investigadors han gravat una de les amenaces que porta el canvi climàtic: les bombolles de metà sota la superfície del sòl.



Les regions àrtiques amaguen sota el gel permanent (el pergelisòl) una bomba climàtica que amenaça d'esdevenir l'epicentre del canvi climàtic: el gas metà.

Ara també podem veure com, en algunes zones, el metà ja no està contingut pel pergelisòl, sinó directament pel sòl, protegit per una fina capa de terra.

L'augment de les temperatures està fonent el gel i això accelera l'alliberament d'aquest potent gas d'efecte hivernacle, que té una capacitat d'escalfament 25 vegades superior al CO2.

Els investigadors russos han trobat fins a quinze bombolles com la del vídeo a l'illa de Belyy. Tenen al voltant d'un metre de diàmetre.

El vídeo, difós pel Siberian Times, demostra que aquestes bombolles de metà estan alliberant una quantitat de gas 200 cops per sobre de la norma.

diumenge, 24 de juliol de 2016

EL CANVI CLIMÀTIC AFECTA EL PATRIMONI

Els efectes del Canvi Climàtic ens afecta a tots, a curt i a llarg termini.
Ara que s'acosten les vacances i aprofitem per viatjar, potser ens interessi saber els efectes que el Canvi Climàtic poden causar sobre el patrimoni.



És hora de revolucionar-se, no creieu?
#sinoesaraquan #sinosomnosaltresqui .
És #larevolucioverda

divendres, 22 de juliol de 2016

VACANCES SOSTENIBLES



Segurament la majoria de vosaltres us disposeu a gaudir d'unes merescudes vacances. 

Compartim uns quants consells per tal que feu de les vostres vacances les vacances més revolucionàries i sostenibles del planeta... 

I és que el planeta no entén de vacances i el canvi climàtic no dóna treva... 

Més que mai a l'estiu, #sinoesaraquan #sinosomnosaltresqui És #larevolucioverda

dissabte, 2 de juliol de 2016

LA REVOLUCIÓ VERDA A LA FEP



Avui l ‪#‎eskamotverd‬ ha anat a difondre ‪#‎larevolucioverda‬ a la trobada d'equips directius de la Fundació d'escoles parroquials i hem descobert un munt de revolucionaris amb moltes idees i el naixement d'un nou eskamot, el de Sta. Teresa de Lisieux.


La revolució és això: difondre, compartir, fer xarxa...




Si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui?




UN PETIT TAST D'ESKAMOT



L'Eskamot Verd de @StRamonNonat sempre en lluita per
https://

SANT FRANCISOC, RESIDU 0